sábado 11 de julio de 2009


“TÓQUIO BLUES” Haruki Murakami

“Ja ho sé… que si em relaxés em sentiria més lleugera. No em serveix de res que m’ho diguis. Però, ¿saps què passa? Que si em relaxés em desfaria en mil bocins. Sempre he viscut així. És l’única manera com sé viure. Només que em relaxés una vegada, ja no podria tornar a ser jo. Em desfaria i el vent se m’enduria…”


Audio: Cut Chemist "big break"

Estado de animo: buscando un verde en mi propia paleta de colores

3 posits:

Anónimo dijo...

eeeeeeeeeehhehhhh, això ho havia senyalat jo!!!
el verd sempre hi és...només és voler-lo veure.
;)

Màriam dijo...

Tu i les teves fotos de peus... jejeje
Doncs sí, no paro de treballar i de dibuixar, no sé si es bo o dolent, però em sembla que necessito un descans...
petonet**

TheGreenLion dijo...

Guapíssima! Com està sa nina? M´agraden molt ses fotos que fas, aquesta darrera té un encant com oriental (o jo li veig ja sé que no hi és explícit però mira ja me coneixes) ara ja sóc per sa illa però en tornar que no passi de veuren´s! Un besote ;)